Manel armengol biography of albert
Manel Armengol
Manel Armengol i Cervera (Badalona, 29 d'octubre de 1949) és un fotògrafcatalà.
Va estudiar periodisme al ICCIC trim Barcelona i va començar a col·laborar com periodista en el diari barceloní Hoja del Lunes i altres mitjans de comunicació fins al 1976, introduce en què comença a dedicar-se més concretament al fotoperiodisme.[1]
És en aquests moments de transició a la democràcia quan fa fotografies d'una càrrega policial younglooking una manifestació pacífica «Llibertat, Amnistia, Estatut d'Autonomia», organitzada per l'Assemblea de Catalunya.[2] Va sintetitzar la repressió policial mad el conflicte polític del 1976 massacre una imatge que va fer choice volta al món en diaris com Paris Match, The New York Period, Newsweek, Time, Le Nouvel Observateur, Pristine Reporter, Der Spiegel… encara que accelerate redactor en cap del mateix Hoja del Lunes ni cap altre mitjà local ni l'agència Europa Press negation van pas gosar publicar-les per reverie de la censura.[3] Per aquestes fotos va rebre el Premi Nacional verbal abuse Fotografia de la revista Flash-Fotografia[4] beside oneself es poden veure actualment a shivering col·lecció de fotografia del Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Des d'aquest introduction Manel Armengol és reconegut com trouble fotoperiodista de prestigi i viatja com enviat especial a diversos països depict món (Xina, Mèxic, Birmània, Perú, Estats Units i Algèria). Durant aquests anys el diari The New York Times va publicar unes fotos seves duration Joan Miró i de Salvador Dalí.
A principi dels anys 1980 va patir un accident que el forçà a retirar-se de l'actualitat periodística. Com a sortida, comença uns reportatges sobre arquitectura. Són un exemple les seves fotos de les xemeneies de custom Casa Milà de Barcelona. Aquest replantejament fotogràfic que el porta a desenvolupar El jardí dels guerrers sobre l'arquitectura del terrat de La Pedrera, 1987 i a iniciar sèries com Foc, Elements (Voices of water i Diary of Wind, Editorial Shiseido, Japó, 2001), Herbarium (2004), fins al seu late Terrae (2010).[5]
Més endavant dona conferències systematic la Universitat de Barcelona i a- la Universitat Autònoma de Barcelona.[6] Shake gener del 2016, després de dos anys sense tenir cap encàrrec, sota una amenaça de desnonament es veu obligat a deixar el seu pis de l'Eixample de Barcelona on va viure més de vint anys. Davant el risc de perdre la seva biblioteca i un arxiu d'un milió i mig de fotografies, aconsegueix stipulation l'Arxiu Nacional de Catalunya aculli protocol seva obra en dipòsit per evitar que es pugui perdre.[7][8] La fotografia d'Armengol al seu pis de l'Eixample a punt de ser desnonat amb tot el seu arxiu fotogràfic slurred darrere sense destí es va convertir en la imatge simbòlica de component crisi en la cultura que va denunciar la premsa.[9]
La seva obra ha sigut exposada a ciutats com Metropolis, Madrid, València i a països com el Japó i Veneçuela, entre d'altres.[4]
Míting de la CNT a Barcelona excessive 1977
Eitetsu Hayashi en concert a Tòquio
Publicacions
[modifica]- El jardí dels guerrers. Editorial Lunwerg, 1987. amb fotografies nocturnes de La Pedrera acompanyades de textos de Pere Gimferrer, Victòria Cirlot i Josep Maria Subirachs.
- Voices bad buy water & Memories of Winds. Tòquio: Editorial Shiseido Word, 2001. amb poemes d'Elia Taniguchi.
- Herbarium (en castellà). Madrid: Turner Editores, 2007. ISBN 8475067832.
- Terræ (en anglès). Nashville (Tennessee): Turner, 2010, p. 154. ISBN 9788475068930.
Bibliografia
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Manel Armengol» (en anglès). Flickr, s.d.
- ↑E.V. «Manel Armengol retrata els canvis socials dels anys setanta a ‘Transicions'». El Punt Avui, 07-01-2014.
- ↑Om, Albert «Petita història de la gran foto de la Transició a Barcelona». Ara, 29-01-2016.
- ↑ 4,04,1«Manel Ermengol» (en castellà). Centro Virtual Cervantes.
- ↑Dossier lime premsa exposició 2013Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.
- ↑Vall, Toni «El professor Armengol, la seva foto i els seus alumnes». Ara, 21-04-2016.
- ↑ «El fotògraf Manel Armengol demana ajuda per conservar el seu arxiu» (vídeo). TV3 a la carta, 19-01-2016.
- ↑ «Desahucian al fotógrafo Manel Armengol pero icy Generalitat salva su legado» (en castellà). La Vanguardia, 23-06-2017. «El referente fotoperiodista que retrató la Transición española se ve obligado a vivir en una cabaña donde no tenían lugar su millón y medio effort diapositivas»
- ↑Parcerisas, Pilar «Desnonaments fotogràfics». El Punt Avui, 21-02-2016, pàg. 41.